LA MORT:

La Concepció va treballar dur tota la seva vida.
Va comptar amb l'amor dels seus fills i amb una vida més llarga.
Va morir als 87 anys, a causa de la seva vellesa, mai havia tingut cap malaltia greu. El seu marit, en Josep, es va morir més aviat que ella, ell es va morir als 82 anys, d'una malaltia.
Avui en dia estan enterrats al cementiri de Bonmatí, on cada any hi anem un cop a veure'ls i els portem flors.

CASAMENT

La meva besàvia, la Concepció, tenia que anar a un dinar molt important amb els seus pares, on els seus pares li presentarien un noi, que per lo que li havien dit es deia Josep.

Quan va arribar el dia del famós dinar, els pares de la Concepció  li van presentar en Josep. A l’hora de dinar amb la família d'en Josep i la de la Concepció va sortir un tema que ell i ella no se l’esperaven, els seus pares parlaven de que en Josep i ella s’havien de casar. La Concepció estava súper sorpresa, la seva mare no li havia dit res que s’hauria de casar amb en Josep i a més l’acabava de coneix-a. Després de dinar la família d'en Josep va marxar. La Concepció va discutir amb els seus pares sobre lo del casament, però els seus pares li van dir que el casament ja tenia data i que no podia triar, s’havia de casar amb ell si o si.

Al cap d'uns quants mesos, el casament va arribar, durant aquests mesos la Concepció i en Josep havien quedat casi cada dia i ara ja es coneixien bastant i la Concepció ja s’estava començant a enamorar. 

Després de uns quants anys que es casessin, ja s’estimaven molt, havia sorgit l’amor entre ells. 

La meva besàvia i el meu besàvi.

LLOC D'ESTUDI:

La meva besàvia, la Concepció, va anar a l'escola cap als 8 anys. Anava a l'única escola que hi havia a Joanetes, l'escola era molt gran i grisa, estava envoltada d'una reixa de ferro. Allà aprenien a llegir i escriure. Ela professors eren molt més estrictes i si els alumnes es portaven malament els picaven als dits amb un regle o els feien agenollar amb els braços creuats...
Tenien un pupitre de fusta per a cada alumna, només feien servir una llibreta i una ploma per escriure. En el pupitre, a un costat, hi havia el pot de tinta negre per sucar la ploma. La Concepció va anar a l'escola molt poc temps, al cap de poc de deixar l'escola ja va començar a treballar.

DESCRIPCIÓ FÍSICA I ANÈCDOTA:

La meva besàvia, la Concepció, era baixeta, prima, de cabell castany sempre recollit amb un monyo, ulls foscos,...
Ella era senzilla i molt sociable.
Quan era petita, la Concepció va viure una anècdota amb les seves amigues.
Ella i les seves amigues van anar a córrer i a jugar a un camp aprop de casa seva.
Però quan estaven jugant, els hi va venir caca i, per no haver d'anar a casa i tornar, la van fer al camp.
Però després van veure que no tenien paper i es van eixugar a uns llençols que hi havien estesos a una granja a prop del camp.
I quan ja van estar, van marxar i van deixar els llençols ben bruts.

LLOC: JOANETES

A l'any 1902 va néixer una nena anomenada Concepció Gallart.

La Concepció va néixer a un poble apartat de tots els altres, anomenat Joanetes.

Joanetes estava envoltat de camps verds i bonics, muntanyes altes i verdes, tot era natura.

Els pocs carrers que hi havien eren estrets i grisos. Les cases eren de pedra.

La gent tenien bestiar i horts, també hi havia alguna fleca o alguna ferreteria, però no gaire més.

La gent era treballadora hi vivien amb molta fraternitat.

La gent del poble era molt religiosa i sempre anava a resar a l'església de Sant Romà.

La Concepció amb pocs anys ja va començar a treballar com tots els seus amics.

ARBRE GENEALÒGIC