jueves, 22 de noviembre de 2012
viernes, 16 de noviembre de 2012
LLOC D'ESTUDI:
La meva besàvia, la Concepció, va anar a l'escola cap als 8 anys. Anava a l'única escola que hi havia a Joanetes, l'escola era molt gran i grisa, estava envoltada d'una reixa de ferro. Allà aprenien a llegir i escriure. Ela professors eren molt més estrictes i si els alumnes es portaven malament els picaven als dits amb un regle o els feien agenollar amb els braços creuats...
Tenien un pupitre de fusta per a cada alumna, només feien servir una llibreta i una ploma per escriure. En el pupitre, a un costat, hi havia el pot de tinta negre per sucar la ploma. La Concepció va anar a l'escola molt poc temps, al cap de poc de deixar l'escola ja va començar a treballar.
Tenien un pupitre de fusta per a cada alumna, només feien servir una llibreta i una ploma per escriure. En el pupitre, a un costat, hi havia el pot de tinta negre per sucar la ploma. La Concepció va anar a l'escola molt poc temps, al cap de poc de deixar l'escola ja va començar a treballar.
DESCRIPCIÓ FÍSICA I ANÈCDOTA:
La meva besàvia, la Concepció, era baixeta, prima, de cabell castany sempre recollit amb un monyo, ulls foscos,...
Ella era senzilla i molt sociable.
Quan era petita, la Concepció va viure una anècdota amb les seves amigues.
Ella i les seves amigues van anar a córrer i a jugar a un camp aprop de casa seva.
Però quan estaven jugant, els hi va venir caca i, per no haver d'anar a casa i tornar, la van fer al camp.
Però després van veure que no tenien paper i es van eixugar a uns llençols que hi havien estesos a una granja a prop del camp.
I quan ja van estar, van marxar i van deixar els llençols ben bruts.
Ella era senzilla i molt sociable.
Quan era petita, la Concepció va viure una anècdota amb les seves amigues.
Ella i les seves amigues van anar a córrer i a jugar a un camp aprop de casa seva.
Però quan estaven jugant, els hi va venir caca i, per no haver d'anar a casa i tornar, la van fer al camp.
Però després van veure que no tenien paper i es van eixugar a uns llençols que hi havien estesos a una granja a prop del camp.
I quan ja van estar, van marxar i van deixar els llençols ben bruts.
LLOC: JOANETES
A l'any 1902 va néixer una nena anomenada Concepció Gallart.
La Concepció va néixer a un poble apartat de tots els altres, anomenat Joanetes.
Joanetes estava envoltat de camps verds i bonics, muntanyes altes i verdes, tot era natura.
Els pocs carrers que hi havien eren estrets i grisos. Les cases eren de pedra.
La gent tenien bestiar i horts, també hi havia alguna fleca o alguna ferreteria, però no gaire més.
La gent era treballadora hi vivien amb molta fraternitat.
La gent del poble era molt religiosa i sempre anava a resar a l'església de Sant Romà.
La Concepció amb pocs anys ja va començar a treballar com tots els seus amics.
miércoles, 7 de noviembre de 2012
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)